Entre TOTS podem evitar-ho

Estratègia Balear contra el canvi climàtic.

El dia 25 d'octubre de 2007 el Consejo Nacional del Clima (un òrgan col·legiat que depèn del Ministeri de Medi Ambient, en què hi ha representades totes les Comunitats Autònomes) va aprovar l'Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia 2007-2012-2020, un dels principals instruments del Ministeri de Medi Ambient per poder complir amb el Protocol de Kyoto.Malgrat que es tracta d'un Protocol signat per Estats, totes les Comunitats Autònomes hem adquirit el compromís d'elaborar una Estratègia pròpia, donat que és un problema d'àmbit global i, per tant, entre tots hem de lluitar per fer-li front.

Des de la Direcció General de l'Oficina del Canvi Climàtic ja estam fent feina amb l'elaboració d'una Estratègia Balear contra el Canvi Climàtic. Els principals objectius que es pretenen assolir amb el Pla d'Acció, primer element de l'Estratègia, són els següents:

• Determinar actuacions a curt, mig i llarg termini, per tal de disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a les Illes Balears.  
• Establir els mecanismes de coordinació necessaris entre els diferents òrgans de les administracions autonòmica i local de les Illes Balears, per tal de fixar mesures concretes que contribueixin a aconseguir les objectius de reducció d'emissions especificats en el Pla d'Acció.   
  
  
  Una vegada aprovat el document per part de la Comissió Interdepartamental sobre el Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, es faran diversos processos de consulta dins l'anomenat Pla de Participació. El primer anirà enfocat a les administracions insular i local i el segon, als diferents sectors implicats i al ciutadà en general.

  El Pla d'Acció per a la Lluita contra el Canvi Climàtic ha estat finalment aprovat pel Consell de Govern el dia 1 d'agost de 2008.

Canvi climàtic produït pels GEI

El canvi climàtic és la major amenaça mediambiental a la que s'enfronta la humanitat. Les constants i desproporcionades emissions de gasos per part dels països industrialitzats, entre altres abusos naturals, estan provocant greus modificacions en el clima a nivell global. Les seves conseqüències ens afecten a tots, però principalment als països en vies de desenvolupament, i es tradueixen en inundacions, sequies, huracans... i tot tipus de desastres naturals  que deixen a les poblacions desprotegides i sense mitjans per subsistir. 

L'impacte del canvi climàtic s'està produint aquí i en aquest mateix instant.
Entre les seves principals conseqüències, trobam:

- Fusió dels casquets polars, amb l'augment del nivell de la mar.

- Climatologia extrema.

- Desaparició de determinades espècies d'animals i plantes.

- Augment massiu i desproporcionat de fenomens naturals com ciclons. huracans, desbordaments de rius...

-Vulnerabilitat dels països empobrits.

 Efectes futurs (prediccions):

- Una catàstrofe mundial, com per exemple una glaciació.

- Reducció general els rendiments agrícoles.

- Intrusió d'aigua salada com a conseqüència de la pujada del nivell de la mar, fet que reduirà la quantitat i qualitat dels subministres d'aigua dolça.

- La major part de les espècies del món en perill.

- La pujada de les temperatures podria augmentar el radi d'acció d'algunes malalties perilloses, transmeses per vectors.

L' Escalfament Global

El terme Escalfament Global fa referència a l'augment gradual de les temperatures de l'atmosfera i oceans de la Terra que s'han detectat en la actualidad, a més del  continu augment que es projecta cap al futur.
Tot i això hi ha diverses manerea per controlar-lo:
- Captura i emmagatzemament de carboni, és la proposta d'una tècnica per retirar el diòxid de carboni de l'atmosfera o, més ben dit per evitar que arribi a ella.Aquest procés només retarda la lliberació del CO2, que no es pot emmagatzemar indefinidament. La captura i compressió d'aquest gas requereix molta energia i augmentaria les necessitats de combustible d'una central de carbó. L'emmagatzemament del CO2 seria en formacions geològiques profundes, en les masses d'aigua profundes, o en forma de mineral carbonats.


- Acords internacionals. Com per exemple el "Protocol de Kyoto" en el 1997, en el qual el països industrialitzats es comprometeren a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El seu objectiu és una disminució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle almenys  un 5% , respecte amb els nivells de 1990.Actualment l'han signat 184 parts, 183 països i la Unió Europea, i tots l'han ratificat, a excepció dels Estats Units i Kazakhstan.

Gasos d'Efecte Hivernacle

Els principals gasos d'efecte hivernacle, són:

• Vapor d'aigua (H2O). És un gas que s'obté per l'evaporació o ebullició de l'aigua líquida, o per la sublimació del gel. És el que més contribueix en l'efecte hivernacle degut a l'absorció dels raigs infrarrojos. És un gas incolor i inolor.
• Diòxid de carboni (CO2). També denominat gas carbónic i anhídric carbónic, ésun gas les mo·lécules del qual estàn compostes per dos àtoms d'oxigen i un de carboni. La principal font d'emissó d'aquest gas a l'atmòsfera és la crema de combustibles fòssils i biomassa en processos industrials, de transport i activitats domiciliaries.Els incendis forestals i de pastisals constitueixen  també una font  important de CO2 atmosfèric.
• Metà (CH4). És l'hidrocarbur alcalà més senzill. Cda un dels seus àtoms d`hidrogen està unit per un enllaç covalent. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a temperatures i pressions ordinàries. És incolor i inolor i quasi soluble en aigua líquida. Constitueix fins el 97% del gas natural. El metà és un gas d'efecte hivernacle relativament potent; i la seva principal font de producció natural són els pantans,encara que també es produeix en la descomposicó anaeròbica dels fems en els ompliments sanitaris, en el cultiu d'arròs, en la descomposició de materies fecals d'animals, en la producció i distribució de gas i combustibles...
• Òxids de nitrogen (NOx). Aquest terme s'aplica a diferents composts químics binaris gasosos formats per la combinació d'oxigen i nitrogen. L'augment  dels òxids de nitrogen a l'atmòsfera es deu parcialment a l'ús creixent de fertilitzants nitrogenats, encara que també s'obtè  com a subproducte de  la crema de combustibles fòssils i biomassa, i associat a diverses activitats industrials ( per exemple a la producció de nylon). 
• Ozò (O3). La seva mol·lècula està formada per tres àtoms d'oxigen al dissociar-se els dos àtoms que componen el gas oxígen. L'ozò troposfèric es genera  en processos naturals i  en reaccions fotoquímiques que involucran gasos derivats de l'activitat humana.
• Halocarbons. Són compostos gasosos que contenen carboni i alguns dels següents elements: clor, brom o fluor. Foren creats per a aplicacions industrials específiques.

Història del coneixement científic de l'Efecte Hivernacle

Fou al voltant de  1975-1980 quan els científics començaren a tenir prous evidències dels efectes que els gasos de l'efecte hivernacle (GEI), estaven ocasionant al clima. Comptaven amb ferramentes, coneixements i tècniques suficients per iniciar l'estudi en profundidad del complex sistema climàtic: ordenadors de gran potència per a desenvolupar models climàtics, satèl·lits per a observar la Terra... Llavors els científics vislumbraren un possible canvi climàtis de dramàtiques conseqüències.

En 1824 Joseph Fourier considerà que la Terra es mantenia temperada perqué l'atmosfera manté la calor si estiguera baix un cristall. Va ser el primer en utilitzar l'analogia "hivernacle".

En 1859 Jonh Tyndall descobrí que el CO2, el metà (CH4) i el vapor d'aigua bloquejaven la radiació infrarroja.

Per la seva part, Svante August Arrhenius, publicà e 1903 el"Tractat de física del cosmos", en el qual tractava per primera vegada la possibilitat de que la crema de combustibles fòssils incrementera la temperatura mitjana de la Terra. Durant les dècades següents, les seves teoriesforen poc valorades, doncs es creia que el CO2 no infuia en la temperatura del planeta i l'efecte hivernacle s'atribuïa exclussivament al vapor d'aigua. No obstant això, 35 anys després, l'ingenier britànic especialista en vapor, Guy S.Callendar estimà que l'increment mitjà  en la temperatra era de 0.005ºC per any en aquest periode, i a més va argumentar que l'activitat humana havía incrementat el dióxid de carboni en l'atmosfera al voltant d'un 10%.

                
Joseph Fourier                         S. Arrhenius                             Guy S. Callendar      

Què és l'efecte hivernacle?

 L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. 

Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.Es diu efecte hivernacle perquè , com un hivernacle atrapa els rajos solars i els reté i no els deixa sortir. 

 El problema comença quan els gasos que formen l'efecte hivernacle, incrementen de forma descontrolada.